Reflexió final

Hem finalitzat la lectura conjunta i compartida del llibre de la primera avaluació, Les històries estranyes de Francesc Gisbert.

Hem dedicat diverses sessions de classe a llegir, tant en veu alta com en silenci de manera individual. Hem resolt els dubtes de comprensió lectora que anaven sorgint a mesura que avançàvem en la lectura. Hem realitzat activitats de reflexió i de comprensió tant a classe com de manera virtual. Hem parlat de temes relacionats amb la lectura que estàvem realitzant...

En definitiva, hem experimentat el verdader sentit de la lectura: hem LLEGIT, la qual cosa significa entendre i establir relacions amb coneixements o vivències que tenim. I el més important, ho hem compartit amb els nostres companys.


L'última sessió de lectura la dedicàrem a valorar el llibre en el seu conjunt i la manera en què l'hem treballat i les conclusions són aquestes:

- La majoria dels alumnes han gaudit de la lectura. Els ha agradat el llibre.

- Dels alumnes que han fet una valoració negativa del llibre, la gran majoria, admeten no haver-lo llegit (tan sols el que hem llegit a classe) o no haver seguit les indicacions de lectura que marcàvem a classe.

- La majoria d'alumnes coincideixen en què les històries que més els han agradat són: "Sorpresa d'aniversari" i "L'amic invisible".

- I les que menys els han agradat: "Tres calaveres" i  "Habitació 13".

- Si exceptuem els alumnes que no han llegit el llibre o no han seguit les indicacions de lectura, tots coincideixen que fer una lectura pautada i treballar el llibre a classe és MOLT ADEQUAT.

- La participació en el blog i la valoració que els alumnes en fan sobre aquesta eina de treball és PRÀCTICA i POSITIVA.

 
 Quina és la teua reflexió posterior a la lectura?

Murigantes o Tom?

Als capítols 3 i 4, Alícia i tia Sofia investiguen dos personatges: Tom, amic invisible d'Isabel, i un murigante, criatura llegendària de Galícia.

Quina història t'ha agradat més? Per què?

El fantasma sense nom

"El fantasma sense nom" és el títol del segon capítol del llibre Les històries estranyes.



 L'acció transcorre al castell de Marcabrú, espai imaginari que l'autor situa a la Serra de Prada, prop dels Pirineus.

En aquest relat veiem com el món dels vius i el dels morts conviuen junts. Els fantasmes i els vius mantenen una convivència molt educada i viscuda amb total naturalitat.

Tan sols hi ha un fantasma, el de la Galeria Nord, que desperta desconfiança: Verónica. Diuen que qui es creua amb ell mor al poc de temps.

Aquesta mala impressió sobre Verónica, però, és equivocada ja que l’única cosa que necessita i busca aquest fantasma és ajuda i companyia, la manca de les quals causaren la seua mort.

Moltes vegades, massa vegades, pensem sols en nosaltres mateixos i no ens parem a observar i analitzar les necessitats que té la resta de la gent. Si algú haguera ajudat Verónica en aquells moments tan durs i difícils, el seu final haguera sigut ben diferent.

Reflexiona a partir de la lectura d’aquest capítol sobre aquest tema.

 

Les històries estranyes

Les històries estranyes és el llibre de lectura de la primera avaluació. Aquesta obra de l'alcoià Francesc Gisbert va ser publicada l'any 2007 i és la continuació de la seua obra Misteris S.L.

Històries estranyes de segur que ens han ocorregut a totes i a tots. De fet ara em ve al cap un succés que vaig viure fa uns quants anys.

No teníem suficients estalvis per comprar-nos una casa i per això vam decidir llogar-nos un pis.

Vam trobar un pis de nova construcció amb pocs mobles i que incloïa una plaça d'aparcament. Pensàrem que s'ajustava perfectament  al que buscàvem. Així que vam decidir llogar-lo.

L'estrenàvem nosaltres i per això vam haver de contractar servei de telèfon i internet. Tan prompte ens donaren línia ens compràrem un terminal de telèfon fix i començàrem a usar-lo amb normalitat.

En aquells moments jo treballava a un institut de Xàtiva i Andreu treballava a Riba-roja i passava el dia fora de casa. Una nit, mentre sopàvem, em va dir que havia telefonat a casa i li havia agafat el telèfon un home que per la veu devia ser major. No vam donar importància al fet i arribàrem a la conclusió que s'havia equivocat de número.

Als pocs dies jo havia quedat amb uns amics i no estava a casa. Em va sonar el telèfon mòbil. Era Andreu.

- Lorena, acabe de telefonar a casa i me l'ha agafat el mateix home que l'altre dia.

- Però, estàs segur que has marcat bé?

- Sí, he telefonat dues vegades i les dues m'ha contestat la mateixa persona.

Ho vaig voler comprovar jo mateixa. Vaig telefonar a casa i sí, em va respondre un home d'aproximadament seixanta anys. Vaig penjar sense dir res.

Vaig anar a casa i he de confessar que vaig entrar amb precaució i morta de por. A mesura que avançava pel corredor encenia tots els llums. No hi havia ningú. Vaig entrar al menjador i em vaig quedar mirant el telèfon. Per uns moments vaig pensar que podia estar vivint una experiència paranormal. Vaig despenjar el telèfon i vaig marcar el meu número. I, sorprenentment, donava senyal. Al tercer "pit" van despenjar:

- Diga'm?

Era la mateixa veu. Telefonava des del telèfon fix al número de ma casa i me l'agafava una altra persona. No podia creure-ho! No sabia què dir, què fer i només se'm va ocórrer pronunciar les paraules que deia Andreu a aquell home quan li despenjava el telèfon:

- Està Lorena?

- Ací no viu ninguna Lorena. No sé les voltes que m'han telefonat preguntant-me per esta persona!!!

- Però... estic telefonant al 969999999?

- Sí.

- Doncs, este número també és el de Lorena.

- No pot ser. Tinc este número de telèfon des de fa més de trenta anys.

- Bé, disculpe. Ho sent.

L'endemà ens posàrem en contacte amb Telefònica i ens canviaren el número de telèfon.

Quina història estranya t'ha passat i ens pots contar?

Curs 2013 - 2014

Benvinguts i benvingudes, alumnes de 1r d'ESO, al Blog literari que ens permetrà compartir les lectures de l'assignatura de Valencià: llengua i literatura del curs que encetàrem fa aproximadament un mes.

La finalitat d'aquest espai és que realitzem una lectura conjunta dels llibres que des del departament de Valencià es proposen com a lectures obligatòries. Què vol dir una lectura conjunta? Vol dir, senzillament, expressar les nostres opinions, dubtes o sensacions, obrir debats sobre temes apareguts al llibre, deixar constància dels passatges que ens han agradat, desagradat o suggerit quelcom... Comentaris que quedaran a la xarxa i qualsevol podrà veure, opinar, valorar, apuntar, debatre, etc.

Llegir no és distingir en un text els signes que representen les paraules i la realitat. Llegir és adquirir coneixença del que diu un escrit, un autor, un personatge. Llegir és saber llegir entre línies. Llegir és comprendre una miqueta millor el món que ens envolta i el més allunyat a nosaltres. Llegir és jugar amb la imaginació. Llegir és viure altres vides, en unes altres èpoques, en llocs desconeguts. Llegir és tota una experiència. I les experiències es comenten, es conten, s'opina sobre elles, ens creen dubtes o preguntes. En definitiva, les experiències es comparteixen!

Espere, estimats i estimades alumnes, que participeu perquè quantes més intervencions més enriquidora serà l'experiència. Ànim lectores i lectors!