Les històries estranyes és el llibre de lectura de la primera avaluació. Aquesta obra de l'alcoià Francesc Gisbert va ser publicada l'any 2007 i és la continuació de la seua obra Misteris S.L.
Històries estranyes de segur que ens han ocorregut a totes i a tots. De fet ara em ve al cap un succés que vaig viure fa uns quants anys.
No teníem suficients estalvis per comprar-nos una casa i per això vam decidir llogar-nos un pis.
Vam trobar un pis de nova construcció amb pocs mobles i que incloïa una plaça d'aparcament. Pensàrem que s'ajustava perfectament al que buscàvem. Així que vam decidir llogar-lo.
L'estrenàvem nosaltres i per això vam haver de contractar servei de telèfon i internet. Tan prompte ens donaren línia ens compràrem un terminal de telèfon fix i començàrem a usar-lo amb normalitat.
En aquells moments jo treballava a un institut de Xàtiva i Andreu treballava a Riba-roja i passava el dia fora de casa. Una nit, mentre sopàvem, em va dir que havia telefonat a casa i li havia agafat el telèfon un home que per la veu devia ser major. No vam donar importància al fet i arribàrem a la conclusió que s'havia equivocat de número.
Als pocs dies jo havia quedat amb uns amics i no estava a casa. Em va sonar el telèfon mòbil. Era Andreu.
- Lorena, acabe de telefonar a casa i me l'ha agafat el mateix home que l'altre dia.
- Però, estàs segur que has marcat bé?
- Sí, he telefonat dues vegades i les dues m'ha contestat la mateixa persona.
Ho vaig voler comprovar jo mateixa. Vaig telefonar a casa i sí, em va respondre un home d'aproximadament seixanta anys. Vaig penjar sense dir res.
Vaig anar a casa i he de confessar que vaig entrar amb precaució i morta de por. A mesura que avançava pel corredor encenia tots els llums. No hi havia ningú. Vaig entrar al menjador i em vaig quedar mirant el telèfon. Per uns moments vaig pensar que podia estar vivint una experiència paranormal. Vaig despenjar el telèfon i vaig marcar el meu número. I, sorprenentment, donava senyal. Al tercer "pit" van despenjar:
- Diga'm?
Era la mateixa veu. Telefonava des del telèfon fix al número de ma casa i me l'agafava una altra persona. No podia creure-ho! No sabia què dir, què fer i només se'm va ocórrer pronunciar les paraules que deia Andreu a aquell home quan li despenjava el telèfon:
- Està Lorena?
- Ací no viu ninguna Lorena. No sé les voltes que m'han telefonat preguntant-me per esta persona!!!
- Però... estic telefonant al 969999999?
- Sí.
- Doncs, este número també és el de Lorena.
- No pot ser. Tinc este número de telèfon des de fa més de trenta anys.
- Bé, disculpe. Ho sent.
L'endemà ens posàrem en contacte amb Telefònica i ens canviaren el número de telèfon.
L'altre dia en casa d'un amic tocabem a la porta i nosaltres contestem...
ResponElimina-Si?
-Soc el seu amic .
-Qui eres?
-El seu amic de tota la vida.
Nosaltres vam obrir...
-Hola qui eres tu?
-Jo soc el seu amic de tota la vida?
-No te coneixem .
-Si ,no te'm recordesdes mi?
-No.A veure com me llamo?
-Cecilia.
Com axo era mentira nosaltres tanquem la porta i el xiquet se desilusiono molt.
NATALIA CRESPO 1º ESO C
Els meus pares anaven a comprar el pis i van anar al banc per demanar un préstec. El director els va dir:
ResponElimina-No hi ha cap problema, però he de demanar l'autorització Tornar aquí a una setmana i parlarem.
Ala setmana següent van tornar i els va dir que els havia sorgit un problema. Que hi havia un home amb els mateixos cognoms i nom que el pare, aquest home havia molts diners i havien de mirar com podien demostrar que no era el meu pare. Amb el temps van poder demostrar amb el DNI que no era el mateix, llavors li van donar el préstec. Però durant diversos mesos van estar trucant al meu pare per telèfon per dir-li que si volia cobrir la subhasta dels pisos que tenia l'altre home.
Maria Jiménez Celda 1ºB
Esta és la història del meu oncle.
ResponEliminaS'anomena Angel, viu en un poble d'Alacant, Novelda. Estava treballant en el camp i no tenia cotxe per a tornar al poble. Va cridar al seu germà perquè vinguera a arreplegar-ho. Quan va acabar la seua jornada laboral i es disposaven a tornar al poble van veure una llum en el cel de molts colors que els seguia en tot moment. Estaven espantats, perquè no sabien d'on provenia eixa llum. Quan van arribar eixa llum va desaparéixer a gran velocitat i no van tornar a veure. El més sorprenent és que la dona d'Angel també el va veure des de sa casa i molta més gent. Per cert, el meu oncle Angel només compte esta història als familiars més pròxims, perquè pensa que la gent podria pensar que està boig.
(Pablo Orugo Jiménez 1ºD)
Acabava de sopar , me fon al llit a dormir . Estaba dormint tranquilament quan de repent em vaig despertar i vaig veure com una "persona" pasava per delant de mi .No savia qui era ,de repent es va moure fins a la cuina , em vaig alcar rapidament i vaig ir lentament a las cuina .No vaig vir res. pero estava l´áixeta de l´aigua oberta
ResponEliminaMarcos Jabaloyas Pérez 1er D
L'altre dia estava en la meua casa y la porta es va trencar d'un colp per una ráfega de vent. Vaig intentar obrir la porta, però no s'obria. Vaig cridar als meus pares i van vindre rápidament. El meu pare va dar-li un puntelló a la porta i la porta va caure a terra. Ens vam dar compte de que el pestell de la porta estava trencat, s'havia tancat per una ráfega de vent i al dar-li el puntelló a la porta el pestell es va trencar.
EliminaJudith Alarcon Rodrigo 1r B E.S.O.
L'altre dia estava en la meua casa i, de sobte es va tancar la porta per una ràfega de vent, vaig anar al ver el que hi pasava,i la porta no s'obria. Vaig cridar als meus pares. Vam vore que la porta no s'obria de veritat. El meu pare va dar-li un puntelló a la porta i la porta es va trencar. Vam veure a terra el pestell trencat de la porta. Ens donarem compte que la ráfega de vent havia fet que el pestell es va passar de tal manera que la porta no es podria obrir.
ResponEliminaJudith Alarcon Rodrigo 1r B E.S.O.
Un dia m´amare estava freint creilles i se vea ovlidar el foc encés i la meua germana va deixarlo baix l'aixeta estava goteant i va caure una goteta sobre el aceite i es va prener el foc als armaris la meu tia es va levantar de dormir i es va a rebalar i al cura va empujar a la meua mare i má mare es va quemar la cara i els braçs i la meua germana iva a agafar el extintor pero la meua mare va agafar dues toalles i el va tirar sobre el foc i es va apagar i despres va anar a metge
ResponEliminaHamza El Oirrak 1º er d´eso Dº
Fa uns anys vam quedar uns quants amics per a passar una nit al mont.Pel dia jugarem molt i no pararem i quan queriem donar-nos conta ja era de nit .Els pares del nostre amic van dir-nos que si feiem molt soroll tancarien la llum.Ens posarem a contar histories de por i de sobte va es va anar la llum i algu pegaba colps a la paret i la llum tornava i s´anava i mols asustats vam quedar dormits pensant que eren les pares .Al matí següent ens van dir els pares:
ResponElimina-nosaltres no tallarem la llum ni donarem colps
I hui encara no sabem que va passar aquella nit.
PABLO SOLDEVILA MARTINEZ 1ER C
Un dia estavem al camp el meu pare i jo, i vaig creuar-me amb un conill. El vaig ver perfectament i les seues característiques es van quedar en la meua memoria: una manxeta fosca al ull dret, marró i amb les potes blanques.
ResponEliminaAl dia següent el meu pare i jo anàrem al mercat i ens paràrem a la carniceria. Aquell dia havia un conill espatarrat amb pell i tot, i tenia les mateixes característiques físiques que el del dia anterior.
Em va sorprender una barbaritat ja que el conill l´havia vist a Teruel i la carniceria era a València...
El recordaré tota la vida.
MARCOS GÓJSKI SAUS 1r E.S.O. B
Al Juny de 2001, Laura Buxton de Staffordshire, va llançar un globus d'heli com a celebració de les bodes d'or dels seus iaios. En ell va col·locar una carta amb el seu nom i direcció i una nota demanant que li responguera el que se'l trobara. Deu dies més tard va rebre una contestació. El globus havia caigut en el jardí d'una altra Laura Buxton, de Wiltshire, a 140 quilòmetres de sa casa. A més de tindre idèntic nom, ambdós xiques tenien 10 anys, un llaurador negre de tres anys, un conillet d'índies i un conill."
ResponElimina
ResponEliminaMon pare una vesprada d'estiu al tornar de treballar va decidir anar-se a peixcar carrancs al riu de Set Aigües.
Quan se feu de nit agarrà: un poal, uns guants de goma, unes sabatilles en les que poder caminar per dins del riu i la seua llanterna, ho tire tot al coche i se va anar.
Aplegó al riu i buscà el lloc a on ell sabia que havia carrancs. Se posà els seus guants, agarrà la seua llanterna i el poal per a ficar-se en l'aigua a on li cobria pels genolls.
Els carrancs ixen de nit a menjar, doncs a l'enfocar amb la llanterna se veuen gracies a que estaven molt poc profunts. Aquets tenen unes pinçes en les que se defenen per aixo es aconsellable portar uns guants de goma per a quan intenten defendre's de tú no te puguen fer molt dany amb elles.
Al cap d'un temps de caminar riu amunt senti uns sorolls entre les canyes, semblaven xafades d'algun animal o persona dins d'un grandísim canyar, mon pare no feu cas i segui peixcant riu amunt.
Quan retornà riu avall tornà a passar pel mateix lloc i de nou tornà a sentir els mateixos sons dins del canyar, donçs mon pare tirà una pedra per a intentar aüixar a lo que volguera que fera eixos sorolls estranys.
Al tirar la pedra cessaren de sentir-se eixos sorolls, per lo que mon pare segui en la seua peixca pero als pocs minuts de nou se produiren els sorolls entre les canyes, i ya escomençà a tindre por per lo que s'alluntà en atra direccio del riu per a seguir mes tranquil.
Mai va sabe lo que li va espantar i ell ha volgut creure sempre que va ser un animal salvatge
Es diu que hi ha una fàbrica en un barri precari en la ciutat de valencia, a españa, en la qual succeïxen molts fets estranys. Darrere de la fàbrica hi ha un descampat i moltes vegades a la nit se solen veure donyets o xiquets que corren i desapareixen, i el més estrany de tot ve ahora... Esta fàbrica reporta un desaparegut per any, especialment entre els serens que la vigilen. A la nit, quan el seré cuida la fàbrica, sol escoltar xiulits i fins a respiracions prop. Una vegada va córrer el rumor que un dels empleats a la nit mentres vigilava el lloc al sentir un grunyit va aguaitar per la finestra i va veure un gos gegant, així com un cavall, i que no es va a oblidar mai dels ulls rojos d'este. Diuen que l'amo va fer un pacte amb el diable i des d'ací mai més li van robar, però a canvi ell ha d'entregar una ànima per any, o siga la d'un empleat. Este gos és suposadament una bèstia enviada pel mateix diable, juan carlos 1b
ResponEliminaUn día d´estiu en vaig anar amb la meua familía a la platja. Cuan em vaig possar dins de a l´aigua amb mi germaneta i el meu pare per a jugar a la pilota, vaig notar que alguna cosa em agafaba la cama. Me vaig possar nerviós perque pensava qui algo estrany m´agafaba. Per a saver que era vaig meter la ma en l´aigua i cuan la vaig sacar la ma, me vaig sorprendre!!!
ResponEliminaResulta que eren unes algues asqueroses i viscoses. puajjjjj! Quinna cosa mes desagradable >=·$
LAURA MILLAN MALEA 1D
ResponEliminaun dia estava en el meu chalet i estavem veent la televisio quan un chic mos crida.(ERA CONEGUT) Li COJEMOS el telefon i li diem:
-Que vols WALTER.
_He vist una ombra d'una persona enfront de ta casa.
Llavors eixim corrent i alli estava l'ombra pero no era ningu.
Fa molts anys quan mon pare era xicotet se'n va anar a pasar la vesprada a una muntanya de Xiva.Quan es va fer de nit van veure una llum molt forta que anava baixant del cel i es va possar en la cima d'una muntanya cercana,tenía una forma ovalada com un platell volant.
ResponEliminaVan passar molt de por,els gossos no deixaven de lladrar.
Van tornar a Xiva molt a pressa i asustats.Després d'unes setmanes tornaren al lloc on van veure aqueixa llum tan extranya.Trobaren una CREU DE PEDRA pintada de blanc.
MARCOS SÁNCHEZ JULIÁ 1ºESO ªC
Era una nit molt fosca y feia molt de fred i no em podia dormir nose perque , en vaig dormir a les 02:00 mes o meys de la manyana y vaig tener una pesadilla de que en ma casa avien entrat a robar i yo amb la meua familia estaven dins de la casa y un dels lladrons ens va ver y en va agafar a tots y yo i la meua familia estavem asustats pero no ens van fer mal . Cuan els lladrons es van anar nosaltres todavia estavem atats els uns al altres i escoltem derrepent el meu teléfon y vam intentar agafarlo antes de que es colgara i lo vam agafar i vam pedir ayuda i en 20 minuts van venir a ayudarnos y entonces em vaig despertar ......la meua germana s`havia despertat d`una pesadilla i le pregunté de que era la seua pesadilla i em contó una que era exactament la mateixa que la meua .
ResponEliminaAmbar Valencia 1ºD
Aquesta es m'història.
ResponEliminaEstava en musica,tenia que recogir-me ma mare.
Ma mare no havia vingut.Jo m'havia anat a ma casa ,no estava, també ani a casa de ma iaia ,de ma tio...no estava.Després de una hora viu a ma mare amb el cotxe i vaig anar corrent i gritant cap el cotxe i ma mare va parar amb el cotxe
Sergio Lerma 1*D
era una familia composta per la mare el pare , el fill de 6 anys i la germana de 12 anys els seus pares se van anar a una cena de gala duns politics y van deixar a les seues filles en casa , la seua germana va dir germa anem a al llit q ja es tard i el seu germa va dir deixem q es pose la radio i la seua germana va dir val pero no mes q 5 minuts y van dir que se abia escapat dun manicomi una xica molt mala i les dues german vivien en una casa de campo al lado del manicomi i van cerrar les ventanes , com el seu germa tenia molta por le va dir la germana posat debaix de la cama i quan jo naixe la ma tu me la toques y el germa va dir valee , a la 4 vegada que la germana va baixar la ma el seu germa esta tot fred la germana tot asustada se va levantar y es va prender la llum y es va ver q en el armari posaba ELS MORTS TAMBE SABEM LAMER i el seu germa i el gos estaben mort i en una esquena del llit estraba la paralitica q es habia escapat del manicomi tota plena de sang i el seu germa mort
ResponEliminaCARLA MOLINA CARMONA 1rESO B
Estaba en la meua casa, tenia que pasechar al meu gos ,cuan voy a pasecharlo no lo encontraba , estaba la porta oberta de la meua terraza fuy corrient a buscarlo no lo encontre, cuando voy a la meua casa lo veo en seua caseta dormint.
ResponEliminaesto era una tarde que van estar en casa de un amic y van tocar a la porta molt fort nosaltres de seguida vam baixar a ver qui era, vam dir qui es i no contestaba nadie vam mirar per la mirilla i era un xiket menut vam obrir i vam dir que bols i el xiket va respon estar altra vegada vivo
ResponEliminaCYNTHIA MARIA ANDREU BURRIEL 1rESO C
Un dia, ma mare i els seus germans, quan tenien entre deu i vint anys, van vore des del terrat de sa casa, nou llumenetes taronges en el cel.Van pujar un altre dia, però amb prismàtics. Al dia següent, no sol van pujar els germans i els pares; i van creure que era un OVNI. La meua iaia exclamava: ``anda i si són alienígenes, que se m´enporten d´una vegada´´. A la nit següent, no sol va pujar la familia, també van pujar uns veïns molt amics de la família, i ja no hi havia nou, si no dihuit llumentes taronges, ara pareixien dos OVNIs. L´endemà, va pujar més gent, i més. Fins que un dia, uns amics de ma mare, van decidir anar-se´n amb el cotxe a buscar l´origen de les llumenetes.Tras més de cen kilometres, van adonar-se de que no arribaven al seu destí i van decidir tornar a casa. Al dia següent els amics van contar el que els va pasar. Van continuar pujant al terrat tots els dies durant dos setmane, fins que un dia van veure al telediari que hi havien obert una nova central hidroelèctrica prop d´ací i van mostrar una fotografia de la central amb les dihuit llumenetes taronges
ResponEliminaun fi de semana,me vaig a fer una volta amb els meues amics.estabamos per la plaça quan de sobte nos va mirar un senyor un poc estrany.nosaltres no li vam donar importancia i continuem parlant.luego ens ho vam encontrar i ens va seguir,estabamos un poc nerviosos.mes tard ens assabentem de que era un home de valencia que vi a visitar a la seus familia i es va perdre.
ResponEliminafa temps estava sol a la meua casa casa, escoltant música, i jugant a la play que això es cau una torre ifiel de vidre. jo em vaig espantar i fuy corrent a la meua habitacio i li ho explicaré a lameua mare i em va ha esplicar que de la música tan alta es va caure de la prestatgeria
ResponEliminavaig contar una historya que le va ocorrir a la meua iaia
ResponEliminaLa meua iaia estava dormint i es va despertar , va estirar el braç i va tocar un cap.
la meua iaia va pensar que era el meu iaio , pero es va girar y va ver que el meu iaio estava dormint . La meua iaia es va asustar i es va posar a gritar , el meu iaio va correr tras la persona pero finalment no lo vaig agafar . va resultar que esa persona era un lladre
Un día estava en el salón sol tota la tard, quan estava berenant, vaig oir un so molt alt com si fora de alarma. Em doní un esglai tan gran que vaig tirar el tazón de leche de la mesa. Resultava que era una alarma que el meu pare había deixat posta sin decirme res, se me va quedar blanca tota la cara.
ResponEliminaUn dia van anar a dormir a la casa de la meua amiga Carla, i estabem fentnos fotografies amb el telefon mobil de una amiga ,van fernos una foto amb un efecte de de temperatura,i van seguir parlan y a les hores ns van anar a dormir .Al dia siguient ens van despertar i van a veure totes les images del dia anterior,i ens van dar cuenta de que a una foto hi havien ,tres chiques,vestides a la fotografia ,pero a la foto solo havien tres chiques,entonces ens van dar cuenta de que les chiques de la foto no estabem amb nosaltres i ens van asustar molt,es veien perfectament,les samarretes i els pantalons.
ResponEliminaAitana Roser 1er D