Les històries estranyes és el llibre de lectura de la primera avaluació. Aquesta obra de l'alcoià Francesc Gisbert va ser publicada l'any 2007 i és la continuació de la seua obra Misteris S.L.
Històries estranyes de segur que ens han ocorregut a totes i a tots. De fet ara em ve al cap un succés que vaig viure fa uns quants anys.
No teníem suficients estalvis per comprar-nos una casa i per això vam decidir llogar-nos un pis.
Vam trobar un pis de nova construcció amb pocs mobles i que incloïa una plaça d'aparcament. Pensàrem que s'ajustava perfectament al que buscàvem. Així que vam decidir llogar-lo.
L'estrenàvem nosaltres i per això vam haver de contractar servei de telèfon i internet. Tan prompte ens donaren línia ens compràrem un terminal de telèfon fix i començàrem a usar-lo amb normalitat.
En aquells moments jo treballava a un institut de Xàtiva i Andreu treballava a Riba-roja i passava el dia fora de casa. Una nit, mentre sopàvem, em va dir que havia telefonat a casa i li havia agafat el telèfon un home que per la veu devia ser major. No vam donar importància al fet i arribàrem a la conclusió que s'havia equivocat de número.
Als pocs dies jo havia quedat amb uns amics i no estava a casa. Em va sonar el telèfon mòbil. Era Andreu.
- Lorena, acabe de telefonar a casa i me l'ha agafat el mateix home que l'altre dia.
- Però, estàs segur que has marcat bé?
- Sí, he telefonat dues vegades i les dues m'ha contestat la mateixa persona.
Ho vaig voler comprovar jo mateixa. Vaig telefonar a casa i sí, em va respondre un home d'aproximadament seixanta anys. Vaig penjar sense dir res.
Vaig anar a casa i he de confessar que vaig entrar amb precaució i morta de por. A mesura que avançava pel corredor encenia tots els llums. No hi havia ningú. Vaig entrar al menjador i em vaig quedar mirant el telèfon. Per uns moments vaig pensar que podia estar vivint una experiència paranormal. Vaig despenjar el telèfon i vaig marcar el meu número. I, sorprenentment, donava senyal. Al tercer "pit" van despenjar:
- Diga'm?
Era la mateixa veu. Telefonava des del telèfon fix al número de ma casa i me l'agafava una altra persona. No podia creure-ho! No sabia què dir, què fer i només se'm va ocórrer pronunciar les paraules que deia Andreu a aquell home quan li despenjava el telèfon:
- Està Lorena?
- Ací no viu ninguna Lorena. No sé les voltes que m'han telefonat preguntant-me per esta persona!!!
- Però... estic telefonant al 969999999?
- Sí.
- Doncs, este número també és el de Lorena.
- No pot ser. Tinc este número de telèfon des de fa més de trenta anys.
- Bé, disculpe. Ho sent.
L'endemà ens posàrem en contacte amb Telefònica i ens canviaren el número de telèfon.
